Resum del viatge

Breu resum en imatges en moviment enregistrades amb càmera de fotos:

Molt temps sense escriure...i ja estem de tornada!

D’aquí a dos dies ja tornem a casa... oooh... quina pena! Crec que he trobat el lloc on m'agradaria viure! A la pel•lícula "Un lugar en el mundo" s'acaba dient que un sap el lloc on ha d'estar quan el trepitja... doncs a mi m'ha passat amb Belize o, millor dit, San Pedro... Sé que no serà l’últim viatge que faré en aquestes terres... quina pena em fa marxar! Tornem a estar a terres Belizenyes. Aquest matí hem tornat a creuar la frontera mexicana cap a Belize. Desprès d'escriure el post anterior a aquest, varem agafar un bus de Corozal a Chetumal. Entre ells hi ha la frontera mexicana així que ens van segellar el passaport desprès d'entregar uns diners, esclar... Varem passar per la 'zona lliure' on la gent va a comprar tot tipus de coses sense pagar taxes de cap tipus...i on, per cert, fa dues nits un mexicà va matar a un belizeny. Aquests no es poden veure... A Mèxic tot era més turístic que a Belize i, pertant, menys acollidor. Al arribar a Chetumal varem agafar un bus que, al cap de 6 hores, ens va deixar a Cancún. Allà els preus estan desorbitats. Com que hi van tants turistes amb grans transatlàntics la penya d’allà creu que tothom ha de tenir pasta com ells. Ja ens varem encarregar prou de regatejar tot dient-los que nosaltres viatjàvem amb tren i no arribàvem allà amb aquells grans transatlàntics... no ens veieu la pinta que fem? els hi dèiem... i colava! Aconseguíem rebaixes en els preus pertant va anar tot perfecte! A Cancún ens hi varem estar una nit. Com que no teníem temps per mes, no varem poder anar a Chichen Itza... ens ho haurem d'apuntar per un altre viatge. Així que varem baixar cap a Playa del Carmen amb bus i d’aquí a l'illa de Cozumel amb ferri. Cozumel va ser genial! Varem llogar una moto i ens varem recórrer tota l'illa en una tarda. Per vibrar! Quines vistes mes al•lucinants! El dia següent varem tornar a Playa del Carmen. Ens va agradar més que Cancún però era igual de turístic. Molts xiringuitos i carrers i platges... el carib! El dia següent, agafàvem les maletes per baixar cap a Tulum. És un poble genial. Allà hi ha unes ruïnes al costat del mar que et transporten a una altra època. Aquí ens varem separar amb la Sandra i cada una va anar al seu rotllo perquè això s'havia de viure sol amb les vibracions que et donava el lloc... buah... genial... alguna cosa de maia dec tenir... I varem dormir a un hostal amb tot de penya del rotllo per flipar... la gent viatja molt! I d’aquí varem petar a Chetumal. No hi havia gaire a veure però varem poder freqüentar els llocs on anaven els mexicans. Per cert, aquí un antro es una discoteca... A Chetumal hi varem estar dos dies i avui hem arribat a Corozal. Visitarem la casa de la mare d'en Danny (que varem conèixer a San Pedro) a veure com son les casetes d’aquí... i al vespre a prendre alguna cosa i a dormir que demà al mati volem anar a veure unes ruïnes que hi ha per aquí. Demà a la nit-matinada...agafarem un bus que ens ha de deixar a Belize on haurem d'agafar l'avio. Quina mandra.... No vull tornar! Però ho he de fer... així que ens veurem el diumenge (els que estigueu per la festa major de Taradell) i els que estigueu a Barna ens retrobarem el dimecres... Aaaaaaaaiiii... Em vull quedar...

Canvi de plans... marxem a Cancún!

El nostre viatge està sent com una muntanya russa. Entre la pèrdua de les maletes i els diferents inputs que feien que ens haguéssim de quedar a San Pedro, hem hagut de canviar els plans. Així que no anem a Guatemala... No podem perquè si no tenim suficient temps per veure aquest país, val mes fer-ho un altre any. Així que, de moment, estem a Corozal. Al nord de Belize. Demà creuarem la frontera cap a Mèxic! "Mexico lindo y querido...". Canvi de plans. Hem decidit fer costa. Així que demà mateix pujarem cap a Cancún. Des d’allà anirem baixant la costa caribenya mexicana per acabar petant a Belize. No cal que us digui que ja estem ben negres...i jo ben pelada de l'esquena. Aquest any sí que tornarem relaxades! Platja, festa, dormir, platja... Ja hem passat l'equador del nostre viatge així que acabarem de saborejar-lo al màxim! No vull atrevir-me a dir què farem perquè segur que ho anirem canviant sobre la marxa...sí que ens agradaria anar a Tulum a veure unes prestigioses restes maies...ja es veurà! Ja heu vist que aquest bloc va perdent importància ja que el viatge d'aquest any s'ha convertit més en un viatge personal i interior que no pas en un viatge en el que explicar el que hem vist. D’experiències personals en tenim un munt! Des del contacte amb expresidiaris fins a les vivències actuals dels garífunes... continuem amb les experiències! I, pels que seguíeu el bloc pel fet que anàvem a Guate...doncs ja us diem que ho deixem per un altre any. Molts no ho entendreu... hauríeu d'haver viscut, sentit i explorat el que nosaltres hem fet... Potser tindreu aquesta sort en algun dels vostres viatges! Una abraçada a tots! I ens veiem a la tornada...si tornem... ;)

Última nit a San Pedro...

Ja estem a dilluns i encara estem a San Pedro. Avui volíem començar el viatge cap a Tikal però se'ns resisteix. La Sandra s'ha despertat amb cagarrines i hem decidit esperar a demà perquè el viatge serà llarg. Ens quedaran menys de 15 dies així que haurem de suprimir molts punts del viatge. Ara ja no ens atrevim a planejar res perquè sempre ens surt al revés. De moment, intentarem disfrutar de la nostra última nit a San Pedro. La idea és anar a dormir d'hora per despertar-nos a les 6. A veure si podem o no... Aquests dies a San Pedro han estat genials! L'altre dia, parlant amb la Sandra, ho comparàvem amb Eivissa... el poble està viu de dia, hi ha una bonica platja i de nit molta festa... amb la diferència que la gent d’aquí és molt autèntica! Aquí la gent va a treballar si vol, sinó no passa res, només que no cobren aquell dia. És al•lucinant! I per ells és lo mes normal del mon...jaja... A les noies les protegeixen per sobre de tot, ens porten com unes reines. Si ens veuen retornant soles a l'hotel de nit, algun o altre dels que coneixem, ens acompanyen fins allà. El respecte i la confiança en un altre són dos puntals molt forts en aquesta societat... el que ens falta al nostre continent... Avui no tenim massa temps per continuar escrivint. Intentarem fer-ho quan estiguem a Guatemala! A veure si hi arribem algun dia... jaja... Una abraçada a tots!!!

Ens quedem a San Pedro!

Alguns diran que estem tirant les nostres vacances, altres que estem boges... Poden dir moltes coses però ens quedem a San Pedro (Cayo Ambergris). No sabem què és el que té però ens ha enganxat. Suposem que és la gent. Mai havíem trobat gent tant amable... de fet, quan marxem d’allà hi deixarem molts amics. I això no es pot dir de tots els viatges que fas. En Danny i els seus amics ens han fet sentir com a casa; ens han descobert l'illa i han fet que els seus col•legues de l'illa no ens tractin com a turistes. Ahir unes noies, que són propietàries d'un bar, fins i tot ens van demanar si havíem vingut a viure aquí. Ens trobem com peix a l'aigua i creiem que val la pena disfruitar d’això. Encara que suposi no veure Guatemala. Potser aquest viatge ens fa adonar que hem de viure la vida tal com ens vé... sense tants plans de futur... viure el dia a dia... Ens quedarem fins diumenge perquè demà passat comença un festival de música on s'hi reuneixen els millors músics de la costa maia. Sabem que no tothom té la sort de viure el que estem vivint i ho volem aprofitar. Ens quedem a San Pedro!

Aquí teniu algunes de les poques fotos que hem fet perquè ja veieu que preferim viure els moments abans que fer massa fotos... Per cert, varem tocar cocodrils! Ara ho veureu...

Un munt d'aventures ja...

Hola gent! Estem a Cayo Ambergris... una illa al nord de Belize amb platja de sorra blanca i mar d'un blau turquesa per flipar! Hamaques penjades al costat de la platja de les que t'hi pots estar sense pagar ni un dòlar... una passada! Demà marxarem a una altra illa que és més verge (Cayo Caulker) i, pertant, suposem que ens agradarà més. Aquí ja hem començat a fer vida social... Dormim a Pedro's Inn, un backpacker que no està a la guia de la lonely però que ens va recomanar en Roger i va encertar! L'amo és un home d'uns 50 anys però qui el porta és un tio amb unes rastes de metro i mig...jaja...diu que les porta des de fa 16 anys...ja us podeu imaginar! És un lloc molt divertit perquè hi ha gent del rotllo i a sota hi ha un bar on ja hem jugat a la wii...jaja... Tot això sembla divertit però les estones de mal rotllo que hem passat...teeela. Per començar varem passar una nit sencera (unes 15 hores) a l'Aeroport d'Atlanta fent un trànsit per agafar el vol a Belize. Allà varem trobar uns catalans que els havien desviat degut a una tempesta i havien perdut el vol d’enllaç a Barcelona...no sé com varen acabar... Varem aconseguir agafar el vol cap a Atlanta...no varem tenir nit...el sol ens acompanyava, feia el mateix recorregut que nosaltres, varem dormir poc. A l'avió varem trobar un català que es reunia amb la nòvia a Belmopan. Varem decidir compartir un taxi fins al centre de Belize. Però... la primera sorpresa... les maletes no van arribar!!! Com era possible? Cap de les dues maletes va arribar. Teníem dues opcions, resignar-nos i quedar-nos a veure si arribaven o començar el recorregut canviant-lo una mica per fer temps i esperar si arribaven. Varem optar per aquesta última opció així que, amb una mà a cada ou, varem marxar a Cayo Ambergris agafant una barca plena com una petera en direcció al cayo. Aquest matí hem trucat a l'aeroport per saber alguna cosa de les maletes. Ens han dit que segurament arribarien amb l'avió de les 12 del matí. Els hem dit que ens les enviessin a un aeroport (que en diuen ells) de l'illa. Fa poc que hi hem anat i ens han confirmat que les maletes estan a Belize i que aquesta tarda ens arriben. Així que seguirem el viatge amb comoditat però amb mes pes... Sabeu que l'any que vé marxaré amb una maleta mes petita? No val la pena carregar tant...bé hem pogut sobreviure aquests dies!!! Un apunt gastronòmic: el menjar és per flipar! Tornaré com una vaca...al matí he menjat un burrito (entre crep i truita amb trossos d'amanida i pollastre dins...rotllo kebab) i al migdia rice & beans amb pollastre... mmm... per llepar-se els dits! Aquesta nit anirem a la platja que es veu que hi ha un espectacle amb tambors...a veure que serà...això promet! Més que recomanable tot plegat! Més endavant ja penjarem fotos...d'alguna platja del carib... ;) De moment, estem en la part de vacances de relax...ja s’anirà animant la cosa! Cuideu-vos molt! Continuarem escrivint...

Apunt per enlairar-nos!

Només queden 12 dies per marxar cap a Belize i Guatemala! Després de passar per l'Oficina d'Atenció al Viatger, on ens van dir que no necessitàvem cap vacuna perquè ja les portàvem de l'anterior viatge a l'Índia i que, com a molt, podríem agafar Dengue o Malària -i que això s'hauria de tractar després de la picada-, ja hem demanat al banc una quantitat de dòlars per endur-nos (allà és més fàcil canviar dòlars que euros). El següent a fer serà omplir la farmaciola i recuperar de l'armari la mosquitera, el frontal, l'impermeable... De fet, ara és quan comencem a tenir una mica clar el recorregut que farem però tot dependrà del transport, la pluja i la ruta que facin la gent que ens anem trobant pel camí. El dissabte passat varem quedar amb l'Irene i la Bet perquè ens expliquessin la ruta que elles havien fet quan hi varen anar. Elles van aterrar a Guatemala City. Com que nosaltres ho fem a Belize City rodarem d'una altra manera. Ens van ensenyar les fotos que es van fer...quines ganes ens van fer venir! Després d'això ens va quedar clar el recorregut que hauríem de fer 'sobre paper'. Hem decidit començar pel 'trote' i acabar relaxant-nos. Així que començarem per Guatemala i acabarem a un Cayo de Belize. Almenys, aquesta és la idea! Tenim clars alguns llocs per visitar i d'altres els decidirem allà mateix depenent, bàsicament, del temps que tinguem. Aquí veureu la ruta prevista:


On segur volem anar: Belize City, Tikal, Coban (Chemuc Champey), Panajachel (Llac Atitlan, San Pedro, San Marcos), Chichicastenango, Antigua, Rio Dulce, Livingston, Placencia i Cayo Caulker.

On anirem depenent del temps: Quetzaltenango, Mazatenango, Punta Gorda, Hopkins, Dangriga i Cayo Amberguis.

Segona destinació: Guatemala

Els dies han anat passant i hem decidit que també intentarem fer una part de Guatemala encara que això ens suposi agafar un vol intern.


Guatemala és una república d'Amèrica Central. Limita amb Mèxic, Belize, Hondures i El Salvador. La seva geografia física és, en gran part, muntanyosa tot i que posseeix platges planes en el litoral del Pacífic. La seva diversitat ecològica i cultural creen un gran atractiu turístic. Degut a la tipografia del país, hi ha una gran varietat de paisatges i climes diferents així com també una abundant flora i fauna.


HISTÒRIA
L’historia de Guatemala és la d'una nació convulsa que va passar per èpoques d'esplendor precolombí a patir el caos de la guerra civil. En la seva etapa posthispànica va ser part de Nueva España, de l'Imperi Mexicà i, amb la seva independència, va provocar una convulsa història marcada per la intervenció estrangera i els camperols maies. La Civilització Maia va ocupar la major part del que avui és Guatemala i les seves regions properes, durant uns 2000 anys, abans de l'arribada dels espanyols. La major part de les Grans Ciutats Clàssiques Maies de la regió del Petén i les terres baixes del nord de Guatemala, van ser abandonades pels volts de l'any 1000 aC. Els estats de les terres altes centrals van prosperar fins l'arribada del conquistador espanyol Don Pedro de Alvarado entre 1523 i 1527. Els natius de les terres altes de Guatemala, com els cakchiqueles, els mam, els quiché i els tzutujiles, encara ara formen una part significativa de la població d'aquest país.


CULTURA
Les actuals cultures de Guatemala reuneixen nombroses influències maies, espanyoles i afrocaribenyes. Les influències dels indígenes i dels colons espanyols encara poden ser vistes per tot el país. Els teixits típics i alguns vestits tradicionals s'elaboren de forma tradicional maia. També poden trobar-se importants espais arqueològics amb ruïnes maies.



MÚSICA
La marimba és l’instrument més destacat en la música feta a Guatemala. Aquest instrument ha estat plenament vinculat a l'evolució cultural del país. Aquí teniu un muntatge que he trobat per internet amb diversos rostres i la marimba sonant de fons.



I també un vídeo on podeu veure una d'aquestes marimbes sonant en directe...

Destinació: Belize

Aquest any ens hem decidit per Belize! Després de trepitjar terres índies i conèixer la seva cultura...ara volem canviar de continent per conèixer una mica més la cultura maia i, sobretot, els habitants d'aquest país. És curiós perquè quan expliquem que visitarem Belize, tothom ens diu: On és? No és massa conegut però us en farem cinc cèntims.


Belize és un país d'Amèrica Central. Limita amb el Mar Carib, Mèxic i Guatemala. Antigament era conegut com l'Hondures Britànica i el nom col•loquial procedeix de la Ciutat de Belize i del riu Belize.


HISTÒRIA
Belize forma part de la regió maia de Mesomèrica que va des del sud de Mèxic fins a Guatemala. Els primers europeus que van arribar-hi van ser els espanyols, seguits de llenyataires anglesos. Aquests van arribar el 1638. L'any 1524 aquest territori formava part del regne de Guatemala (com a part de la província de la Verapaz). A banda dels anglesos, els pirates solien parar a les illes i a la costa del país per poder assaltar vaixells espanyols. D'aquesta manera, els pirates van introduir africans a aquesta regió, com a esclaus. Al 1821, any de d’independència de l'Amèrica Central, el territori va passar jurídicament a la sobirania de les Províncies Unides de Centreamericà. El 1670 el Tractat de Madrid va fer parar la pirateria i els pirates, coneguts com a 'Baymen', es van dedicar a nous oficis. Guatemala va firmar un tractat amb Anglaterra per la cessió d'aquests territoris, tractat que no va estar respectat per Anglaterra i que va quedar sense efecte amb d’independència de Belize. Guatemala va reconèixer la seva existència el 1993 però encara considera com a seves diferents parts de Belize. Al 1840 la regió va arribar a ser colònia anglesa i se la va anomenar l'Hondures Britànica. El 21 de setembre de 1981 es va consumar d’independència de Belize per part del Regne Unit.


GEOGRAFIA
El nord de Belize està format per planes costeres i pantanoses amb una vegetació molt densa en alguns punts. Cap al sud s'hi troben les Muntanyes Maia. Belize està limitada pels rius Hondo i Sarstún, amb el riu de Belize fluint en el centre del país. A tota la costa caribenya s'hi troben nombrosos esculls de coral. Belize és on hi ha la barrera de coral més gran de l'hemisferi occidental i és la segona més llarga del món. El clima local és tropical i normalment molt càlid i humit. Durant la temporada de pluges (de maig a novembre) hi ha perills naturals com huracans i inundacions. Aproximadament el 60% del seu territori és selva tropical.


DEMOGRAFIA
L'anglès és l'idioma oficial de Belize però la majoria dels belizenys utilitza l'espanyol, la llengua materna dels mestissos i immigrants centreamericans. Belize té un 46% d'habitants mestissos (descendents de fills d'africans i europeus), un 28% de descendents d'africans negres i mulatos, un 10% d'indígenes maies i un 6% de 'garifunes' (descendents de fills d'africans negres i maies), el 8% de la població el constitueixen blancs britànics i espanyols. La resta d’habitants són europeus, hindús, nord-americans i xinesos.


CULTURA
Els maies van construir grans temples seguint el moviment dels cossos celestes. Els maies van desenvolupar sofisticats sistemes matemàtics i astronòmics a més de calendaris per mesurar el temps. Els espanyols van construir esglésies de pedra però l'arquitectura moderna es basa en l'estil britànic caribeny. Pel que fa a la cuina, Belize no ha desenvolupat mai una vertadera cuina nacional però entre els productes més utilitzats destaquen l’arròs i les mongetes servits amb pollastre, porc, vedella i peix. La llet de coco i els plàtans fregits acaben de donar-hi un gust tropical. La carn d'armadillo, el cérvol i la 'paca frita' (un rosegador similar a un conill d'índies).


MÚSICA
El cantant de Belize més conegut internacionalment és Andy Palacio, mort el gener de 2008. El seu àlbum 'Watina' va ser comparat amb altres fites de les 'músiques del món' com Buenavista Social Club.



Després de la mort d'Andy Palacio, Adrian Martínez es perfila com el seu successor. Aquest és l'estil de música que escoltarem, ballarem i cantarem a Belize. Quines ganes de marxar ja!!!